Companyia Pina Bausch
 

Direcció:Pina Bausch
Escenografia: Rolf Borzik
Vestuari:Rolf Borzik
Musica:Henry Purcell i Igor Stravinsky
Gènere:Dansa

Intèrprets:
Companyia Pina Bausch

Sinopsi:
Café Müller i La consagració de la primavera En la dansa teatre de Pina Bausch, s’hi respira un aire d’improvisació en el petit gest, però alhora hi ha una estructura interna elàstica però incommovible que al capdavall fixa tota la peça. «L’espectacle –escriu Jordi Coca– s’omple d’una espontània i refrescant naturalitat amb els moviments aparentment erronis de les mans, els somriures inesperats o l’acomodació instintiva de la roba al cos [...]. Els episodis que s’hi presenten –amb la imperfecció que el gest té en la vida quotidiana– són significatius i ens duen a reconstruir (per la via del collage i no pas de cap història o fil argumental) un món que no és fet de grandiloqüències, sinó de carícies que es fan baralles, d’evocacions dolces o perverses de la infantesa o d’improvisacions verbals. Si aquests fragments s’allarguen una mica i prenen la forma de moments hipernaturalistes, esdevenen de seguida estranys a allò que representen i es transformen en una mena d’objet trouvé a causa de l’absència de la descripció contínua a la manera de Zola. Res no té precedent en les situacions anteriors, res no s’adiu amb l’espai on es produeix i res del que vindrà a continuació no en completarà la informació que ja tenim». Aquestes característiques de l’obra de la coreògrafa alemanya s’han concretat des de 1973, en assumir la direcció del teatre de Wuppertal. Cal no oblidar el període de formació amb Kurt Jooss i el sojorn de més de tres anys a Nova York en iniciar-se la dècada dels seixanta. És a dir, quan el neodadaisme nord-americà, amb els happenings, el grup Fluxus, el minimal i l’art de l’acció, s’esforçava a suavitzar la divisió entre les arts i a activar les capacitats emotivosensorials de l’espectador més que cap altra cosa. «El gest abstracte, tradicional a la dansa, ha estat del tot bandejat i s’ha incorporat, en canvi, una certa utilització de tècniques de procedència cinematogràfica». Les dues peces que presenta Pina Bausch en el seu debut al Liceu (La consagració de la primavera, estrenada el 3 de desembre de 1975; i Cafè Müller, estrenada el 20 de maig de 1978) figuren entre les mítiques del repertori de la companyia i ja formen part de la història de la dansa.
 

 Reserva tus entradas!!!!!